Ressaca catosfèrica

Després d’un cap de setmana catosfèric vénen les reflexions, que no son poques.
Per escriure el post rellegeixo el bloc de notes que em vaig endur on hi figuren frases d’interès personal, noms i cognoms, webs o blogs que s’han citat, impressions, curiositats, desavinences, etc…
Processar, ordenar i sintetitzar tota la informació inconnexa em resulta complicat, de manera que he decidit exposar-ho a mode de guió sense més pretensió que deixar paleses algunes impressions. Després en tot cas aniré aprofundint en allò que més m’interessi, en posts posteriors.

- Pocs minuts després de l’inici de la primera taula “Els Blocs i la literatura” dissabte 26 a les 10 del matí, vaig tenir l’agradable sensació d’estar formant part de quelcom molt interessant. Sentiment de pertinença? Una barreja entre això i l’oportunitat d’enriquir-me en molts camps.
- Lamentar la falta d’assistència per qüestions de salut de Biel Mesquida (Premi Nacional de Literatura) tot i ser-hi present a través d’unes magistrals paraules llegides per Toni Ibañez. Alhora que agrair l’absència del senyor Daniel Sirera per motius més aviat de tipus pre-electorals.
- El paper dels editors en un panorama en el qual tothom pot ser llegit sense ser editat. Interessant.
- Crítica constructiva: “Els Blocs i la literatura” i “Els blocs i els negocis” s’ha fet moooolt curt. He trobat a faltar “Els blocs i el màrqueting” tema que només s’ha pogut intuir a través del ponent Jean-François Clercx de creaxial.
- Presència femenina sempre en desavantatge tant entre ponents com oients. No critico, constato.
- Ai els polítics, sempre acaparant tota l’atenció, per a mi la taula menys interessant tot i que entenc que hi havia de ser i que va estar prou bé.
- Sobre l’ús del PowerPoint, que no som tontos! Aquests PowerPoints que no esdevenen res més que un guió per al ponent, que no aporten res, ni un gràfic, no calen. No cal que hem mostri en pantalla i per escrit exactament el mateix que vostè m’està llegint. (Va per Lourdes Muñoz, diputada al Congrés del PSC).
- Estic convençuda que política i filosofia 2.0 estan renyits, ara bé utilitzar el blog com a eina de promoció i fins i tot diria de persuasió en un mitjà com Internet és una opció estratègica més que intel·ligent.
- Als periodistes obstinats en defensar l’honor de la seva professió: a veure, què vol dir discernir entre la informació interessant de la que no ho és tant???? Què vol dir informació interessant? O millor dit què vol dir interessant? Tot dependrà del prisma, no?
Només és valida la informació escrita amb vocació periodística? I què vol dir vocació periodística??? Estic escrivint aquest post amb vocació periodística, jo??? És clar que no perquè una cosa és informació i una altra és opinió. Però ara que hi penso, ara mateix alhora que estic opinant potser també estic informant… uff que complexe tot plegat.
Entenc aquesta por a l’intrusisme professional però com un ponent ja va dir més desvirtuat que no està el sector, i no és pas per culpa de la blogosfera.
P.D: No tinc en absolut cap pretensió periodística quan escric en el meu blog. Però perquè ho escric? Potser només pel plaer d’escriure i ser llegit.
- …en definitiva és periodista qui té el títol…
Em sorprèn que això ho digui precisament algú que en el seu propi mitjà periodístic s’està nodrint del talent de molts que no tenen el títol i que a més a més admet, no cobren.
- Com es pot observar el tema periodístic així com l’etiqueta de “periodista ciutadà” ha despertat certa controvèrsia. El tema dóna per molt.
- També en aquesta mateixa taula de “Blocs i periodisme ciutadà” es parla de la necessitat de pactes de control. Ni parlar-ne! A Internet NO! Bàsicament perquè et carregues la grandesa d’Internet.
- Com ens has fet riure Ganxito!
- De “La influència dels blocs” una ponent admet rotundament que els blogs són influents, però que la persona que escriu un blog pugui arribar a ser influent, no tant el que s’escriu sinó qui ho escriu, ho titlla de poc sa.
Potser sí, però els mitjans de comunicació estan “plagats” de persones extremadament influents, poc sanes inclús moltes altament contaminants, ja vinguin de l’àmbit periodístic, polític, sociocultural, etc, i aquí els tenim, exercint el seu paper.
Perquè ens ha de fer por que algú darrera del seu blog pugui ser influent?
És un exemple més de la democratització que genera la xarxa.

Malgrat que encara hi ha molt a dir, finalment agrair i felicitar als organitzadors d’aquestes jornades a les quals assistir-hi ha estat un gust i on ha quedat més que demostrat que la catosfera és latent.

La Catosfera

Avui al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers s’estan escalfant motors per donar el tret de sortida, d’aquí a un parell d’hores, a les jornades de la Catosfera 2008.
Seran tres dies de reflexió sobre blogs i web 2.0 en l’àmbit català, les primeres jornades que es fan d’aquest caire a Catalunya i a les quals tinc la sort d’assistir, donat que és molta la gent que s’ha quedat fora perquè les inscripcions han superat amb escreix les expectatives dels organitzadors.
Bloggers de tota mena i experts en diferents àmbits tindrem l’oportunitat de reflexionar i debatre plegats sota un comú denominador, el blog i els múltiples aspectes relacionats.

A gaudir-ne!

Plou i no fa sol

Un parell de temes ben diferents per al dia d'avui.


Whiskey In The Jar de Metallica

Angels del gran Robbie Williams

De mares i fills

Avui mentre el petit Pol (encara no ha complert 3 anys) i jo sopàvem, de sobte ell comença a acariciar-me les mans i em diu: mama, et compraré un collaret de color lila i te’l posaré.
Sense donar-me temps a contestar baixa esperitat de la cadira i se’n va cap al telèfon que tenim al menjador, el despenja i diu: reis mags, vull un collaret de color lila per la meva mama, gràcies, adéu, mua!

Ja em veig demà anat-me a comprar un collaret de color lila per a que me’l passin els reis, no és bonic això??
De vegades el trapella del meu fill em treu de polleguera, però d’altres és que me’l menjaria!!