Realment un post setmanal és cert que no hauria de ser tant difícil. I el que donaria jo per poder escriure un post diari, però ara per ara em resulta complicat.
En aquests moments estic iniciat una feina que m'ocuparà unes 45 hores setmanals, amb un marrec de 3 anys acabats de fer que va a l'escola bressol i dina a casa, amb un pis de 110 m. i sense dona de fer feines, amb una diplomatura en curs, amb un marit addicte a la feina, amb un projecte de blog i algun "extra-escolar", us asseguro que a una no li queda més remei que prendre's un complex vitamínic cada matí!
Es pot fer tot, sí! I amb entusiasme i alegria, però es clar hi ha d'haver renúncies... aquells soparets o dinarets amb familiars i amics a casa....doncs amb comptagotes...
I el blog lògicament també se'n ressent, així com divagar per la blogosfera.
P.D: tampoc vull escriure per escriure, és a dir per complir. Vull poder escriure quan em ve de gust, quan en tinc la necessitat.
Si és un post setmanal o mensual doncs és el que hi ha.
Familiars i amics, us demano perdó públicament, segur que vindran temps millors i us ho compensarem!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada