Avui mentre el petit Pol (encara no ha complert 3 anys) i jo sopàvem, de sobte ell comença a acariciar-me les mans i em diu: mama, et compraré un collaret de color lila i te’l posaré.
Sense donar-me temps a contestar baixa esperitat de la cadira i se’n va cap al telèfon que tenim al menjador, el despenja i diu: reis mags, vull un collaret de color lila per la meva mama, gràcies, adéu, mua!
Ja em veig demà anat-me a comprar un collaret de color lila per a que me’l passin els reis, no és bonic això??
De vegades el trapella del meu fill em treu de polleguera, però d’altres és que me’l menjaria!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada