Política: terreny pantanós?

POLÍTICA ens agradi o no, ens interessi o no, ens afecta a tots!
Té repercussions directes a les nostres vides i no oblidem també a les nostres butxaques!
En parlem a les sobretaules i entre amics, però sovint la cosa no va més enllà del “petit comitè”, ens queixem de tot i per tot, però aquí queda tot!
Molts veuen la política terreny pantanós on segons com i davant de qui millor no fincar-s’hi. O sigui que no ens mullem!
També hi ha l’opció dels covards, els que davant d’un grup es declaren cap a una banda i un altre dia amb altra gent son l’oposat.
Ara “toca ser d’esquerres” tots d’esquerres i amb la boca gran, demà serem de dretes…
Hi ha qui es creu d’esquerres amb mentalitat de dretes i no ho sap i viceversa és més difícil però també.
Doncs aplaudeixo iniciatives com el Directe!cat i Indirecte!cat, perquè considero que és la manera que tenim la gent de carrer de fer política, tant important o més com anar a votar.
Bé, és cert que en aquest diari digital s’hi pot parlar de tot, però la política (la que ens toca d’aprop) hi és sempre latent, directe com indirectament.
Sempre he enaltit la societat en xarxa, les possibilitats i la capacitat il·limitada de les TIC que són la base i el foment de la intel·ligència col·lectiva.
Tenim les eines, però cal utilitzar-les.

[Qui vulgui saber d’intel·ligència col·lectiva recomano Pierre Lévy, filòsof i sociòleg gran coneixedor del tema. Un “crack”.]

A grey day

Ja divendres; ja apunt d’enfilar l’última setmana de mes; ja apropant-nos als darrers mesos de l’any; els dies passen amb una rapidesa vertiginosa.
És curiós com a vegades ens estanquem dins la provisionalitat convertint-la finalment en quotidiana, i va passant el temps mentre allò que esperem que ha de passar… potser mai passa. I així anem fent, i mires enrere i te n’adones que fa temps que anem fent.

Feta la reflexió grisa, reflex d’un dia ennuvolat, a posar-nos les piles!!
Als universitaris se’ns ha acabat la “bona vida” i encetem nou semestre.
Jo per no estresar massa les neurones i pertorbar en excés la vida familiar, aquest semestre només dues; Ecoturisme i Estratègies i Tècniques de Comunicació.

Comença doncs etapa de colzes, altrament dit renúncies (tot sigui pel cultiu de la ment).

Només espero que aquest "my blog" no se’n ressenti massa, ni acabi parlant en excés de reserves naturals, desenvolupament sostenible, tècniques de màrqueting, lideratge empresarial, etc…

D'escultura!

Per mi, per lo poc que hi entenc però pel bon gust que crec tenir, Eduardo Chillida és dels millors escultors del segle XX, i el museu Chillida Leku un lloc on algun dia espero passejar, el què va ser un somni utòpic de l’autor fet contradictori realitat.
L’ubiqüitat de l’escultor es fa latent en aquesta mena d’univers encantat a través del qual hom gaudeix d’una obra arrelada al lloc.

“Yo soy de los que piensan, y para mí es muy importante, que los hombres somos de algún sitio. Lo ideal es que seamos de un lugar, que tengamos las raíces en un lugar, pero que nuestros brazos lleguen a todo el mundo, que nos valgan las ideas de cualquier cultura. Todos los lugares son perfectos para el que está adecuado a ellos y yo aquí en mi País Vasco me siento en mi sitio, como un árbol que está adecuado a su territorio, en su terreno pero con los brazos abiertos a todo el mundo. Yo estoy tratando de hacer la obra de un hombre, la mía porque yo soy yo, y como soy de aquí, esa obra tendrá unos tintes particulares, una luz negra, que es la nuestra."
[Eduardo Chillida]

Estils

A qui no li agrada la música? Deu ser missió impossible cercar algú a qui no agradi aquest art, doncs l’espectre que cobreix és tant ampli...
D’entre les meves preferències musicals hi ha varietat en quant a estils alhora que segons l’època i l’edat en que un es troba et vas decantant cap a uns i altres.
Hi ha grups però que sempre els tens presents i en el meu cas un d’aquests és the Corrs.
Des que els vaig escoltar per primera vegada que em van eclipsar, i és que la família irlandesa a banda de fer bona música aporta als escenaris un estil i una elegància incomparables.
La guapíssima Andrea Corr, la petita dels quatre germans, debuta en solitari amb “Ten feet high” i la podrem veure i escoltar a Barcelona durant les festes de la mercè.
Amb això no es separen the Corrs, sinó que els germans grans es prenen un descans.
Hem quedo amb una frase d’Andrea extreta en una recent entrevista feta a Barcelona.
«Els discos que no es conceben per a les grans masses, solen canviar moltes més vides que la immensa majoria de discos pensats per les grans masses.»

Pilotes fora

La meva afició al món del motor bé ja de lluny, i la meva presència als circuits des que en tenim un a casa, farà aproximadament uns 16 anys.
Des d'aleshores per poc que puc no me'n perdo ni una, vagi de cotxes o de motos.

Com tot aficionat tinc les meves predileccions cap a un o altre equip i òbviament admiració cap a uns i altres pilots.
M'alegro que de tot plegat Hamilton i Alonso n'hagin sortit ben parats, sembla ser que s'han salvat de qualsevol sanció per haver col·laborat amb la FIA en la investigació.

Així doncs la sanció més gran de la història de la F1 cau sobre McLaren. L'equip liderat per Ron Dennis haurà de pagar 100 milions de dòlars alhora que perd els 166 punts que tenia per al Mundial de constructors.

Ferrari que no es posi victimista que al final serà qui n'ha sortit més ben parat!

Tanmateix als de McLaren se'ls acusa d'espionatge industrial però les notícies que ens arriben són del tot superficials. Sabrem noms i cognoms? Sabrem fins al fons de la qüestió?
L'entremat de la fórmula 1 deu ser tant complex, el que s'amaga darrera tanta parafernalia, el que mou tants i tants milions, el que es viu i no es diu... gairebé m'estimo més no saber-ho i continuar gaudint de l'espectacle.

La propera cita a l'espectacular circuït de Spa-Francorchamps de Bèlgica promet pels només 3 punts que separen als pilots més competitius de la temporada, i just en el moment que es troben més al punt de mira que mai.

Només espero que guanyi el millor!

LA DIADA

Com cada any en aquesta data la senyera fa presència al balcó de casa, i m’he dit eps Montse que en tens una altra de finestra on penjar-la, doncs sí la meva petita finestra al món que em permetrà, a més de penjar-la, afegir-hi unes paraules.
(I per cert, aquesta no caldrà treure-la demà).
Hi haurà qui ho veurà estrany això de posar una senyera al balcó, hi haurà qui no ho entendrà i hi haurà qui ho repudiarà. Fins i tot hi ha qui hi veu perill!
Per mi el sentit de tot plegat és més reivindicatiu que no pas festiu.
La història de Catalunya potser ens avala com una nació de perdedors, vam perdre les nostres lleis i les nostres llibertats, ens han intentat abolir per activa i per passiva, però no abandonarem la lluita, amb constància i perseverança, per mantenir viva la nostra identitat.
Reclamo per tant el reconeixement dels nostres drets com a nació amb identitat, llengua i cultura pròpies i exigeixo més autogovern!

Ja hi ha fotos!

El 20 de Juliol de 2007 la Núria Llonch i en Roger Mathew es fonien plegats. Van voler-ho fer acompanyats dels seus, catalans, australians, anglesos, americans i demés...a Ca l'Ametller.

Felicitats Núria i Roger, va ser un casament fantàstic!!




(Els indiscutibles reis de la "pista")

[Fotos: Roger Llonch]

Do you want to travel with me?

We are going to sleep in a galactic suite, of course.

Estar cursant la diplomatura de turisme a la UOC m’ha obert l’interès i la curiositat cap a diverses branques del coneixement.
Uns semestres enrere em vaig matricular a Oci i Societat del Benestar com a assignatura de lliure elecció. Va resultar molt interessant.
L’assignatura pretén reflexionar sobre els continguts psicosocials del turisme per entendre’l des del punt de vista de la demanda.
En definitiva és un repàs de les formes d’oci i l’evolució d’aquestes des de la Revolució Industrial, amb l’inici de les vacances pagades, fins a l’actual Societat del Benestar.
La psicologia de la demanda turística està estretament lligada a les motivacions i les necessitats humanes que Abraham Maslow va exemplificar en forma de piràmide (recentment prou coneguda gràcies a un spot televisiu).
Així doncs el futur en turisme passa per les emocions, en una societat en la que tenim les necessitats bàsiques cobertes i en la que l’oci esdevé cada cop més una necessitat, la tendència està en viure experiències i jugar amb les emocions i sensacions. (Observeu el boom dels parcs temàtics).

Tot aquest rotllo bé perquè avui llegint un servei de noticies de turisme al qual estic subscrita es parla de Galactic Suite, una pàgina web d’una empresa de turisme espacial que juga precisament amb l’anteriorment exposat.
Proposa aventures com recórrer el món en 80 minuts i allotjament en “hotels flotants” des d’on es pot veure sortir el sol uns 15 cops al dia.
Òbviament els preus també astronòmics.

http://www.galacticsuite.com/

De tornada

Massa dies sense escriure ni una ratlla, això no pot ser!
Un aterra altre cop després de les vacances i ha de començar de nou tot l’engranatge que fa rutllar el dia a dia.
El Pol ja ha començat l'escola així que hem tornat a la normalitat.
I és que les vacances no sé ben bé perquè sempre és època de renovar projectes i il·lusions, i un cop tornem a la realitat acabem acceptant amb resignació la quotidianitat de sempre (no em queixo de res, la meva quotidianitat ja la voldrien molts!).
Aquesta setmana ha estat complicada, bàsicament ho resumiria dient que m’he fotut una patacada important i no pas física, de la qual em sorprenc a mi mateixa perquè me n’he aixecat ràpidament implacable i fins i tot victoriosa (de les hòsties se n’aprèn)!

Dit això, un copet a l’esquena i endavant!