El goig de conversar

Paradoxalment en plena era de la informació i la comunicació trobo a faltar bones converses.
Possiblement aquesta sensació sigui generalitzada, quan ha estat l’últim cop que has agraït conversar amb algú?

Quan el diàleg flueix desinhibit en un respectuós i delicat torn de paraula, en un equilibrat ara parles tu ara la dic jo, esquivant interrupcions.
Quan el com es diu esdevé tant important com el que es diu tot enriquint el diàleg amb un acompanyament gestual simpàtic.
Quan l’empatia brolla en una combinació de temàtiques diverses més i menys profundes, més i menys complexes.
Quan el silenci no fa nosa.

Per mi les bones converses son aquelles que quan acaben et deixen en una mena d’estat de benestar, d’aquí frases com “hem tingut una conversa agradable”, per exemple. Aquestes son les que ens han fet viure el goig de conversar.

Us desitjo a tots per aquest 2008 bones converses i benestar!

cosetes...

A cor que vols

D’una llàgrima lliscant
cau la vena que marceix
sa presència i sa perfum
com un núvol al no res.

Com escletxa de llum
al clot més fosc de l’hivern,
rostre pur del desencís
alè d’espurnes, foc etern.

D’un somriure flor de neu
el malaltís famèlic de desig
en sa presència i sa perfum
s’hi veu sumís fins l’infinit.


[D’autor inèdit i anònim]

Moment Rooibos

Des d’avui i fins a finals de Gener vacances obligades, coses de la feina.
I ara què farem???
El que toca principalment és posar la casa al dia, però espero que hi haurà temps per tot.
Sortir de la rutina ja és en sí una bona cosa. Per exemple avui ben dinat m’he preparat una tassa de rooibos, aquest petit moment ha estat tant plaent… i la gràcia està en fer quelcom que no pots fer cada dia, tant senzill com això.
Si bé és cert que ho puc fer cada dia, no en aquest precís moment.

Per cert potser algú es preguntarà i això de rooibos??
És un arbust provinent de sud-àfrica que es pren infusionat amb aigua. No conté teïna i per tant és recomanable i saludable per a tothom, els nens també en poden prendre.
Des de ja fa un temps aquesta mena de ritual del te i les herbes s’ha posat prou de moda i han proliferat els comerços que es dediquen a proveir-nos, com l’inhala de Granollers als qui agraeixo el tracte sempre excel·lent i la informació que em donen, que sens dubte és un gran valor afegit.

Salut!

El Galzeran millor el deixem al bosc

Ja fent el compte enrere en el calendari de l’advent un s’adona com va canviant la percepció del Nadal a mesura d’anar cremant etapes.
Pels que hem tingut la gran sort de viure la infantesa en una societat desenvolupada, el Nadal ha estat sempre una època molt desitjada, hi havia una mena de fase prèvia, notaves com el Nadal s’anava apropant.
Avui te’l trobes a sobre, no sé com dir-ho però a mi em passa que d’un dia per l’altre ja és Nadal, i aquella mena d’il·lusió d’infant s’ha anat esvaint.
No vol dir que ara no me’n faci d’il·lusió però és molt diferent, hi ha hagut una etapa en la que el Nadal ha estat una estranya barreja entre tradició, emoció, màgia i pantomima.
Però curiosament tenir un petit a casa et transporta altre cop a les arrels, la capacitat emotiva dels infants t’encomana el bo i millor de les coses tals com muntar l’arbre de Nadal, fet que adopta una importància divina.
Els qui tinguin nens a casa ho entendran.

M’agradaria poder transmetre una dosi d’optimisme per afrontar aquests dies amb alegria i apartar-nos, el màxim possible, del gairebé inevitable consumisme desenfrenat que ho emmascara.

Eps! Que soc aquí!!

Aquells moments d'indecisió del post previ sortosament han quedat enrere.
Rellegint-me a mi mateixa, potser deixo les coses a mitges i no acabo d'aprofundir i això pot crear confusió al lector, bé aclareixo que el tema (del post previ) anava perquè vaig penjar una feina. És que no sé perquè però no m'agrada ser 100 % explícita amb les meves coses personals, ja faig prou redactant un blog!

Massa dies out!!!!! Ja ho he dit molts cops, massa dies sense escriure no pot ser però m'ha de sortir de dins, no pot ser obligat. I apali aquí estic amb ganes de treure moltes coses.... em dosificaré però.
Potser sí que va bé no escriure durant un temps per entrar amb més força, no ho sé.

Cinc dies després de l'últim post vaig començar una nova feina i allà estic. De moment aquí queda el tema.
La qüestió és que estic molt contenta i que m'omple profundament, i això és fonamental per la felicitat d'un mateix i dels qui te al voltant.
En quant a prendre decisions i mirant una mica enrere haig de dir que sempre m'ha anat prou bé. El kit de la qüestió crec que està en decantar-te pel que et diu el cor. És obvi que el que hem de fer no sempre és el que volem fer... entre la raó i l'emoció hi ha un abisme i malgrat que hem de cercar l'equilibri, escoltar el que ens diu el cor pot ser més arriscat però, si surt bé, més efectiu.