Moments d’indecisió

Ostres el mercat laboral!
Hi ha feina, i tant que n’hi ha! Però… bé si ja comencem amb el però és que alguna cosa falla oi??

Als demés no els passa que veuen passar molts trens per davant seu i no saben ben bé quin agafar??
Al final potser et tires a la piscina i puges i penses… si aquest no és el meu tren cap problema baixaré i n’agafaré un altre, sempre s’hi és a temps a rectificar.
Sona tant lògic i tant fàcil, però sovint la pressió del temps, de la societat i del sistema de vida que tenim muntat va calant a dintre teu.
I encara et sents més sol allà a l’andana quan veus que tothom agafa el tren amb decisió!

Pot semblar que el què em passa és que no sé ben bé el que vull, però us diré que el què tinc molt clar és el que NO VULL.
I malgrat la incertesa del moment, que és transitòria, defensaré els meus interessos peti qui peti. Només faltaria!!

Tràmits

Absolutament tothom pot estar en situació d’atur al llarg de la seva vida laboral, sigui quin sigui el motiu de la baixa.
I doncs perquè cada cop que vaig a l’oficina de l’Inem em sento com una immigrant a la meva pròpia terra??
Ja és prou difícil bellugar-te amb cotxe per Granollers en dijous, dia de mercat local, com per haver de fer llargues cues per un simple tràmit burocràtic que no crec que fora tant difícil via Internet a través de “l’oficina virtual”.
Però vaja, la qüestió és que per aquesta oficina de les Franqueses on em correspon anar, a diari hi deu desfilar un interessant teixit multicultural, emblema de ben segur de mig continent Africà i part del Sudamericà també.
Curiosament no s’hi veuen xinesos, romanesos i representants d’altres països de l’est per exemple. I no és que pretengui fer cap insinuació.

Me’ls miro mentre espero el torn i és inevitable pensar el trasbals que pot significar tot això per a molts d’ells, els qui segons procedència els tràmits burocràtics ni tant sols saben que són. Per no parlar d’analfabets, que n’hi deu haver uns quants.

P.D: No vull ser racista i encara menys classista!