Gent com Xirinacs fan falta a la nostra societat, la catalana. Societat en la que estem acostumats a queixar-nos però anar fent, en la que encara avui ens hem de veure constantment defensant i reforçant la nostra identitat com si fóssim una tribu en perill d'extinció.
Quin perill deu tenir la nostra terra que ens l'ataquen diàriament, quina importància si sempre és al punt de mira dels veïns, si per quatre paraules d'orgull, d'autodeterminació o digues-li com vulguis un individu pot anar a presó.
El parlament de Xirinacs davant el Fossar de les Moreres a dia 11-09-2002 va ser dur, un punt de vista radical i una crida al moviment per a la independència, malgrat algunes paraules desafortunades al meu entendre porta a la reflexió. Entenc però que són les paraules d'algú que s'ha mullat, que ha patit i compartit presó i que amaga informació que de ben segur fa venir basarda.
Però la qüestió és que sigui com sigui el van empresonar dos anys per aquestes paraules, i d'això fa només cinc anys!!
Carai és que ens tenen oprimits, mentre només ens queixem tot va bé però davant el més petit intent de demanda per fer una front comú a favor de la independència (via pacífica)....com s'esveren aleshores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada