Després d’un cap de setmana catosfèric vénen les reflexions, que no son poques.
Per escriure el post rellegeixo el bloc de notes que em vaig endur on hi figuren frases d’interès personal, noms i cognoms,
webs o
blogs que s’han citat, impressions, curiositats, desavinences, etc…
Processar, ordenar i sintetitzar tota la informació inconnexa em resulta complicat, de manera que he decidit exposar-ho a mode de guió sense més pretensió que deixar paleses algunes impressions. Després en tot cas aniré aprofundint en allò que més m’interessi, en posts posteriors.
- Pocs minuts després de l’inici de la primera taula “Els Blocs i la literatura” dissabte 26 a les 10 del matí, vaig tenir l’agradable sensació d’estar formant part de quelcom molt interessant. Sentiment de pertinença? Una barreja entre això i l’oportunitat d’enriquir-me en molts camps.
- Lamentar la falta d’assistència per qüestions de salut de
Biel Mesquida (Premi Nacional de Literatura) tot i ser-hi present a través d’unes magistrals paraules llegides per
Toni Ibañez. Alhora que agrair l’absència del senyor Daniel Sirera per motius més aviat de tipus pre-electorals.
- El paper dels editors en un panorama en el qual tothom pot ser llegit sense ser editat. Interessant.
- Crítica constructiva: “Els Blocs i la literatura” i “Els blocs i els negocis” s’ha fet moooolt curt. He trobat a faltar “Els blocs i el màrqueting” tema que només s’ha pogut intuir a través del ponent Jean-François Clercx de
creaxial.
- Presència femenina sempre en desavantatge tant entre ponents com oients. No critico, constato.
- Ai els polítics, sempre acaparant tota l’atenció, per a mi la taula menys interessant tot i que entenc que hi havia de ser i que va estar prou bé.
- Sobre l’ús del
PowerPoint, que no som tontos! Aquests
PowerPoints que no esdevenen res més que un guió per al ponent, que no aporten res, ni un gràfic, no calen. No cal que hem mostri en pantalla i per escrit exactament el mateix que vostè m’està llegint. (Va per Lourdes Muñoz, diputada al Congrés del PSC).
- Estic convençuda que política i filosofia 2.0 estan renyits, ara bé utilitzar el
blog com a eina de promoció i fins i tot diria de persuasió en un mitjà com Internet és una opció estratègica més que intel·ligent.
- Als periodistes obstinats en defensar l’honor de la seva professió: a veure, què vol dir discernir entre la informació interessant de la que no ho és tant???? Què vol dir informació interessant? O millor dit què vol dir interessant? Tot dependrà del prisma, no?
Només és valida la informació escrita amb vocació periodística? I què vol dir vocació periodística??? Estic escrivint aquest post amb vocació periodística, jo??? És clar que no perquè una cosa és informació i una altra és opinió. Però ara que hi penso, ara mateix alhora que estic opinant potser també estic informant… uff que complexe tot plegat.
Entenc aquesta por a l’intrusisme professional però com un ponent ja va dir més desvirtuat que no està el sector, i no és pas per culpa de la blogosfera.
P.D: No tinc en absolut cap pretensió periodística quan escric en el meu
blog. Però perquè ho escric? Potser només pel plaer d’escriure i ser llegit.
- …en definitiva és periodista qui té el títol…
Em sorprèn que això ho digui precisament algú que en el seu propi mitjà periodístic s’està nodrint del talent de molts que no tenen el títol i que a més a més admet, no cobren.
- Com es pot observar el tema periodístic així com l’etiqueta de “periodista ciutadà” ha despertat certa controvèrsia. El tema dóna per molt.
- També en aquesta mateixa taula de “Blocs i periodisme ciutadà” es parla de la necessitat de pactes de control. Ni parlar-ne! A Internet NO! Bàsicament perquè et carregues la grandesa d’Internet.
- Com ens has fet riure
Ganxito!
- De “La influència dels blocs” una ponent admet rotundament que els
blogs són influents, però que la persona que escriu un
blog pugui arribar a ser influent, no tant el que s’escriu sinó qui ho escriu, ho titlla de poc sa.
Potser sí, però els mitjans de comunicació estan “plagats” de persones extremadament influents, poc sanes inclús moltes altament contaminants, ja vinguin de l’àmbit periodístic, polític, sociocultural, etc, i aquí els tenim, exercint el seu paper.
Perquè ens ha de fer por que algú darrera del seu
blog pugui ser influent?
És un exemple més de la democratització que genera la xarxa.
Malgrat que encara hi ha molt a dir, finalment agrair i felicitar als organitzadors d’aquestes jornades a les quals assistir-hi ha estat un gust i on ha quedat més que demostrat que la catosfera és latent.
